Mal d’escola

Mal d’escola (Premi Renaudot 2007) és una obra a cavall de l’assaig i l’autobiografia, escrita amb totes les armes d’un narrador consumat. Daniel Pennac, que ha viscut la cara i la creu de l’ensenyament, hi parla de la seva experiència docent, però també del fracàs escolar, que ell va patir en pròpia carn quan era un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia. Pennac es meravella que ell mateix, aquell petit Daniel Pennacchioni, una nul·litat acadèmica, es convertís amb els anys en un professor de secundària i en un novel·lista de renom internacional. Mal d’escola és una dissecció psicològica brillant de les pors que tenallen l’alumne fracassat i dels recursos que té un mestre per salvar-lo del fatalisme de la família: «Els mals alumnes no vénen mai sols a l’escola. Allò que entra a la classe és una ceba: capes de malestar, de por, de neguit. Vénen amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat, la classe no pot començar fins que no deixin el fardell a terra i no haguem pelat la ceba. Sovint n’hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d’adult confiat, per dissoldre aquestes penes».